27 de febrer de 2024

Nota de premsa: L’activitat física modela l’estructura cerebral, genera noves neurones i millora l’estat depressiu i mental

Espanya és un dels països de l'OCDE on es consumeixen més antidepressius, malgrat això sabem que la realització d’activitat física millora la simptomatologia i prevé la comorbiditat de malalties mentals. De fet, com explica la infermera de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC), Alba Diéguez "les persones que fan regularment exercici físic es perceben més saludables, amb menys estrès i presenten millor estat d'ànim perquè fer activitat física ens augmenten les endorfines”.

De fet, sabem que es poden aconseguir beneficis per a la salut física i mental amb 30 minuts d'exercici moderat cinc vegades a la setmana.

Un estudi publicat a la revista de l'Associació Mèdica dels Estats Units, JAMAPsychiatry, el 2019, a càrrec de Karmel Choi de l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard, va mostrar que córrer 15 minuts al dia o caminar una hora diària redueix el risc de depressió en un 26%. A més, la investigació també va mostrar que mantenir un horari d'exercici pot evitar recaigudes.

Altres estudis¹ parlen dels beneficis de l'exercici en la regeneració tissular, incloent ossos, músculs, cor i cervell, cosa que repercutiria en la prevenció i tractament de malalties com la artrosis, les malalties d’origen cardiovascular i la malaltia d'Alzheimer.

L’atenció primària i les infermeres que treballen al primer nivell assistencial son l’entorn més adequat per a la prescripció d’activitat física des de la consulta. Elles tenen un gran coneixement del pacient, del seu entorn, així com dels serveis comunitaris que poden utilitzar per fer aquesta activitat física. Això, és especialment rellevant en pacients amb depressió o ansietat. I malgrat això, sabem que no es prescriu tant com caldria exercici físic des de la primària. Recentment, des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ja s’advertia que només un 12% dels metges i metgesses de primària registren a la història clínica l’activitat física dels seus pacients.

En aquest sentit, Alba Diéguez, infermera de l’AIFiCC alerta de que “les infermeres d’atenció primària hem de conèixer l’eficiència de la prescripció de qualsevol activitat física en pacients amb depressió, perquè sabem que promou la formació de noves neurones, promou canvis en la conducta de manera adaptativa, modela l'estructura cerebral, evita el desenvolupament d'altres trastorns mentals, incrementa la capacitat cognitiva, i per tant, millora les puntuacions a les escales de depressió”. Per això conclou “per part d’ infermeria seria adequat augmentar l’entrenament de la valoració de l’activitat física del pacient. Realitzem consells generals moltes vegades i ens cal ser més específics i individualitzats amb cadascun dels nostres pacients. És essencial fer una bona entrevista motivacional i saber quines són les seves barreres més grans per treballar amb ells de manera longitudinal”.

Falta d’activitat física entre la població

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més d’un 80% de la població infantil i prop d’un 25% dels adults no compleix amb els nivells mínims d'activitat física recomanats. Per tot això, preveuen que entre els anys 2020 i 2030 es produiran gairebé 500 milions de nous casos de malalties no transmissibles que es podrien prevenir amb una pràctica d'esport més gran.

AIFiCC

L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) és una associació científica creada l’any 1996 que vetlla pels interessos professionals i el reconeixement de l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària. Actualment te més de 1.000 sòcies i disposa de 16 grup de treball que fomenten la participació i la recerca.

¹ Molecular mechanisms of exercise contributing to tissue regeneration

Cercador

Cercar