26 de gener de 2024

Entrevista a Jesús Marí-Gorreto, president de CEMCAT

1.- Explica’m una mica, si us plau, que espereu de la relació institucional de col·laboració i interacció mútua acordada entre CEMCAT i la CAMFiC? En aquest sentit, en què creieu que pot ser positiva?

Com a professionals de la medicina del futur que tindrem contacte amb les diferents societats científiques crec que és beneficiós que comencem a conèixer el seu paper en el dia a dia dels metges i metgesses des d'un inici a les facultats. Concretament, la CAMFiC crec que ens pot ajudar a assolir diferents demandes que l'alumnat de Catalunya té respecte a la seva formació en Medicina de Família i Comunitària i del funcionament de l'Atenció Primària en el nostre medi. Aquestes demandes impliquen tenir una assignatura pròpia de Medicina de Família a la carrera amb uns objectius de coneixement més homogenis entre les diferents facultats, pràctiques que estiguin més distribuïdes al llarg dels anys que dura el grau, que s'inclogui la Medicina Rural i la Medicina d'Urgències en els rotatoris i al pla d'estudis; fins a demanar més temps a les consultes de primària o que es posin més mitjans per desburocratitzar-la com per exemple amb assistents clínics com es fa a altres països de l'entorn europeu.

2.- Com a president del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya, que opines de la petició de la CAMFIC de què la Medicina Familiar i Comunitària tingui una assignatura pròpia a les Universitats?

Que està totalment en línia amb el posicionament d'Atenció Primària del nostre Consell que reflecteix l'opinió dels estudiants de medicina de Catalunya i que per tant ens legitima a defensar aquesta petició.

3.- També es valora incloure un període de pràctiques rurals com a complement al període de pràctiques actualment establert. Creus que és necessari i com ajudarà a millorar la percepció de la medicina rural?

En una de les parts del nostre posicionament l'alumnat de medicina va ser molt clar dient que els rotatoris rurals eren pràcticament inexistents a les facultats del país i demanaven més presència en el grau d'aquesta àrea de coneixement. A títol personal, crec que el més important és que conèixer aquesta àrea d'especialització pot afavorir a reforçar un sector que cada vegada està més debilitat per la manca de professionals i després el fet d'entendre el funcionament i els problemes que pugui haver-hi en aquesta àrea d'especialització ajudarà a treballar amb més eficiència en favor dels pacients.

4.- Com valores la possibilitat d’iniciar un contacte precoç (cursos primerencs) amb l'Atenció Primària? En què creus que beneficiaria el coneixement de l’Atenció Primària?

El contacte primerenc amb l'AP és quelcom que ja demanen els estudiants i com a tal queda reflectit en el nostre posicionament, per tant, és el nostre deure defensar i intentar que això es produeixi. Actualment, i de manera personal, crec que el desconeixement de què fan els metges d'AP és excepcionalment greu, la qual cosa perjudica el funcionament del sistema, ja que fomenta una mala relació entre especialistes hospitalaris i d'AP. L'alumnat de medicina generalment no entra en contacte amb aquest sector sanitari fins als cursos més avançats, la qual cosa es tradueix en una visió esbiaixada de l'especialitat i en una falta de visió de la realitat del sistema el que a més perjudica els metges d'AP a l'hora de presentar la seva tasca, ja que es troben davant estudiants que han estat 4-5 anys veient els casos que l'AP no pot solucionar (el que pot donar a entendre que no tenen les capacitats que haurien de tenir) i sentint comentaris d'altres especialistes que no respecten la tasca d'altres companys de professió, encara que per sort això és cada vegada més excepcional.

5.- La Medicina Familiar i Comunitària és una especialitat, com moltes altres de la Medicina, força feminitzada. En aquest sentit, quins aspectes laborals creus que caldria adaptar per facilitar millor la conciliació familiar d’aquest col·lectiu?

És una pregunta quelcom difícil de respondre des del punt de vista dels estudiants i més perquè és un tema sobre el qual no estem directament posicionats, però a títol personal crec important que tota treballadora tingui els seus drets a conciliar respectats completament i que qualsevol acció que vagi en contra d'aquest precepte ha de ser denunciada i penada tal com estableixi l'autoritat pertinent que ha de fer-se. A més, penso que és un assumpte que les institucions responsables haurien d'estar valorant ja i no esperant que el problema els vengui a sobre d'aquí a uns anys com passa amb molts altres aspectes.

6.- Per què consideres que en els darrers anys han quedat places MIR de Medicina Familiar i Comunitària per ocupar? Està desprestigiada l’especialitat ? Per què?

El CEMCAT no té un posicionament específic sobre condicions laborals del personal sanitari, però sí que queda reflectit al llarg dels nostres posicionaments i manifests que els metges i metgesses d'aquest país han de tenir unes condicions de treball dignes. De manera personal, crec que la resposta és molt simple i la solució també.

Per què queden places buides?

- Perquè no són atractives pel que fa a condicions laborals i de conciliació,

- Perquè la gent no vol estar treballant 24-36h seguides per un sou que no reflecteix l'esforç que ha exercit per arribar a aquella posició,

- Perquè no veuen la possibilitat de desenvolupar la seva feina amb normalitat per la falta de temps i mitjans,

- Perquè no volen sentir el constant desprestigi des de les institucions cap a la seva feina i com se'ls responsabilitza per tots els mals del sistema,

- Perquè hi ha ofertes a altres estats o especialitats molt més atractives per les quals es posen molts més mitjans i que prioritzen el benestar del resident.

Quina és la solució?

- Invertir més recursos a afavorir que els especialistes puguin comptar amb els mitjans per desenvolupar la seva feina com toca. (Més temps per consulta, infraestructura modernitzada, assistència en la burocràcia).

- Millorar les condicions laborals (Eliminar les guàrdies de 24h, augmentar els recursos de formació continuada independent per als professionals, major consideració de l'opinió dels especialistes de primària en les actuacions hospitalàries, augmentar i facilitar la comunicació entre AP-Hospitals-Serveis Socials-Generalitat).

- Reconèixer la tasca de l'AP en el sistema de salut i que la seva gestió sigui més individualitzada i independent en cada CAP, ZBS o Àrea de Salut i estigui a càrrec de persones amb competències i experiència en la matèria i no en mans de persones que puguin tenir interessos secundaris.

Està desprestigiada l'especialitat?

Sí, però cada vegada menys gràcies a la tasca d'aquells que la defensem fermament, però convit a reflexionar sobre aquest assumpte, quina altra especialitat ha de justificar o defensar tan sovint les seves accions enfront de les increpacions d'altres companys?

7.- I finalment, et preocupa que quasi un 20% dels metges de família en actiu no tinguin l’especialitat de medicina familiar i comunitària? Sabem que això passa perquè són metges que venen de fora de l’Estat. Us sorprèn que faltin metges quan la nota de tall per entrar a les Facultats de Medicina són tan altes? Què caldria fer?

Respecte a la primera pregunta la resposta a escala personal és clara i contundent, I TANT!! Deixaríem operar una apendicitis a un graduat en medicina que no és especialista o resident de l'especialitat de cirurgia general i digestiva? Llavors perquè deixem exercir a metges que no tenen l'especialitat de medicina de família i comunitària com si la tinguessin? Estem posant en risc la salut de molta gent sense que els responsables que s'encarreguen dels processos de contractació i homologació de títols es facin responsables i com a ciutadans i ciutadanes és el nostre deure denunciar aquesta mala praxi.

Quan a la falta de metges em permeto afirmar que la nota de tall no és el problema, ja que tot i haver-hi aquestes notes tan altes totes les places ofertes acaben omplint-se en la pràctica totalitat, a més, l'alumnat va ser molt clar tal com es reflecteix en el nostre posicionament de numerus clausus i noves facultats, on s'expressa que l'alumnat no accepta cap augment de places ni creació de noves facultats donat que aquesta no és la solució a la falta de metges i aquí és on societats com la CAMFiC i altres entitats i administracions ens han d'ajudar a fer docència amb aquest tema a la població.

Actualment, Espanya és el país que més facultats de medicina té del món, però, així i tot, continua havent-hi carència de metges, per què? En primer lloc, perquè hi ha un coll de botella important que és l'examen MIR sense el qual no es pot exercir la professió en el nostre país, per tant, des del CEMCAT, continuarem demanant un augment de les places fins que s'ajusti proporcionalment al nombre de graduats, però un podria pensar que si el problema són les places MIR, llavors perquè queden desertes moltes? Perquè si bé el nombre de places no reflecteix les necessitats reals de nombre de metges i metgesses necessaris, no s'està posant cap solució al problema de base, que són les freturoses condicions laborals que hi ha en el sector sanitari que abans hem esmentat. És un peix que es mossega la cua i fins que no tallem per on hem de tallar continuarem perdent professionals i, per tant, desaprofitant recursos públics i perjudicant el nostre tan aclamat Sistema Nacional de Salut.

Image title


Cercador

Cercar