El Dr. Juancho Montero Alía és Metge especialista en MFiC al CAP Rocafonda-Mataró, Vocal del Maresme de la CAMFiC i organitzador de l'Observatori de l'Atenció Primària del Maresme.

1. Que aportarà de nou aquesta ja cinquena Jornada de l'Observatori de l'Atenció Primària del Maresme. Amb quins objectius la feu?

Primer de tot per retrobar-nos, abraçar-nos, parlar de com estem, i reforçar-nos per continuar treballant en l'anàlisi de la medicina de família perquè finalment es tradueixi en una millora de l'atenció que donem a la població. L'objectiu és exposar amb detall fins on hem arribat amb tota la feina feta en els darrers cinc anys i parlar del futur de l'Observatori. Al mateix temps volem sentir la veu experta d'uns col·legues, que des d'òptiques diferents de la nostra, ens ajudin a afrontar millor els reptes de l'especialitat per als anys vinents.

2. Una de les primeres taules és sobre els resultats i propostes de futur sobre l'observatori 2016-2022. Han estat uns anys molt complexos, sobretot amb la pandèmia: quines serien les primeres conclusions i com creus que cal encarar el futur (respecte del burnout i cansament dels professionals)?

Certament, la pandèmia va disparar les xifres que es tenien fins al moment, però la tendència ja venia de pujada. De les dades disparades del novembre de 2020 fins ara, la baixada existeix, però el pendent és molt més suau, el que significa que segurament, durant uns anys més, ens mantindrem amb xifres molt més altes que a la prepandèmia. Si a aquest esgotament li sumem la manca de professionals (fins a 2.035 calculen), l'envelliment mèdic, les jubilacions avançades, i que en general, no volem treballar més hores (doncs valorem més la vida familiar/social que la material) la situació sembla ben complicada. S'han d'escoltar les necessitats dels professionals, adaptar-nos a cada territori, a cada equip, a cada company i actuar en conseqüència sense complexos i explicar-ho. Si un equip està "tocat" en la forma que sigui, se l'ha de cuidar, i no desincentivar-lo, si no allà no voldrà treballar ningú i la població de qualsevol punt de Catalunya es mereix tenir els millors professionals. El que perd sempre al final, és el pacient.

3. D'altra banda, no s'escapa que esteu en un moment on no tothom entén la vostra situació. Heu passat de ser aplaudits a ser qüestionats i criticats. Com cal encara això i com cal revertir-ho?

La societat ha tingut molta paciència durant tot un any de pandèmia, però després vol recuperar el temps perdut. El problema recau en el fet que estem tan esgotats que no tenim capacitat per treballar el doble i recuperar tot el que vam deixar de fer tan ràpidament com alguns voldrien. Encara que una part de la població ens ho recrimini, els que coneixen a la seva metgessa de família o la seva infermera des de fa molts anys, i que saben l'esforç immens que han fet per tenir cura d'ells en moments tan difícils i que segueixen al peu del canó, acostumen a entendre la situació. La manca de professionals també va afectar intensament a les consultes externes hospitalàries, les llistes d'espera i el rebuig de sol·licituds d'Interconsultes ha estat enorme, però la queixa qui la rep és el metge ... Després de passar pel taulell on el personal administratiu rep tota la ira d'aquell individu que veu frustrada la seva expectativa. El burnout del col·lectiu de gestió i serveis s'apropava molt al del metge en 2021, però al 2022 el primer lloc és per ells.

Per tant, necessitem reforçar al personal administratiu especialment allà on sigui més necessari per atendre de forma àgil i fàcil aquells ciutadans que no saben moure's en el món digital i truquen o venen al centre de salut; i cal que la seva demanda sigui rebuda perquè després pugui ser atesa pel professional més adient. El simple càlcul de ràtios per habitant és un anacronisme que encara es fa servir. La complexitat a les consultes també existeix als taulers.

4. A la Jornada aporteu veus externes com el director de la Fundació Galatea, qui farà una revisió de la salut dels professionals sanitaris. Com caldrà superar dades de burnout que segurament seran massa elevades?

Amb inversió econòmica i programes de cura específics, protegint als que estan patint i potenciar qui tinguin més capacitat. Necessitem unitats de salut laboral proactives per a la detecció de l'esgotament laboral i trastorns afins. Igual que fan revisions regulars, la salut mental s'ha de valorar de forma periòdica.

5. La Jornada finalitzarà amb dues primeres espases com són el Dr. Fernando Fabiani, metge i gran comunicador, i el psicòleg Victor Amat, que parlaran sobre automotivació des d'una visió divertida. Què n'espereu d'aquesta intervenció?

Riure de nosaltres mateixos i del món que ens envolta, relaxar-nos, passar una bona estona entre amics i companys. Som molt afortunats de tenir-los entre nosaltres. Només tinc paraules d'agraïment per ells i per tota la resta de ponents excel·lents que ens acompanyaran. Una jornada com aquesta hagués estat impensable fa 5 anys, quan ens reuníem i compràvem les begudes al centre comercial i els entrepans al forn de la cantonada de casa. Sense el suport de la CAMFiC, del COMB, de l'ACMCiB i de l'Ajuntament de Cabrils això no hauria estat possible.

6. Per acabar, digues-me per què creus que cal assistir aquesta V Jornada de l'Observatori de l'Atenció Primària del Maresme?

Per gaudir d'una jornada d'anàlisi i de reflexió sobre la nostra especialitat i de l'Atenció Primària en general, des d'un punt de vista distès i relaxat rodejat d'amics i companys. Els metges sentinelles especialment i tots els companys en general es mereixen una jornada com aquesta. Desitjo que entre tots ens puguem carregar d'energia positiva per poder continuar fent de metges de família amb força i esperança, sabent que tenim molt més poder per canviar els esdeveniments del que pensem.