CAMFiC
“A l’Atenció Primària ens arriben lesions esportives com a conseqüència d’una pràctica sense preparació ni supervisió” expliquen des del Grup d’Exercici Físic de de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
Segons l’experiència d’aquests professional, les consultes més habituals són: per esguinç de turmell que representen prop del 25-30% de totes les lesions esportives, amb recuperació de 3 a 6 setmanes; lesions dels isquiosurals (futbol, bàsquet): entre el 12-16%, amb baixes que poden superar les 8 setmanes; tendinopatia rotuliana (“genoll del saltador”): afecta fins al 20% d’esportistes de salt i cursa, amb recuperació de 4 a 6 mesos; tendinopatia del maniguet rotador de l’espatlla (CrossFit, pàdel): responsable del 10-12% de consultes musculoesquelètiques; epicondilopatia (“colze de tennista”): entre el 5-10% d’adults físicament actius, amb recuperació de 2 a 4 mesos; lumbàlgia mecànica: fins al 30-40% de la població activa en algun moment, amb episodis que duren de 1 a 4 setmanes; lesions de genoll (articulació, menisc, lligaments): representen fins al 20% de les lesions esportives, amb recuperacions de fins a 2 mesos; tendinopatia d’Aquil·les: afecta un 6-10% dels corredors habituals, amb recuperació prolongada (4-6 mesos); síndrome d’estrès tibial (“periostitis”): fins al 15% dels corredors, amb recuperació de 1 a 4 mesos; síndrome de la banda iliotibial: present en 5-14% dels corredors, amb recuperació d’1 a 3 mesos; fascitis plantar: afecta un 10% de la població al llarg de la vida, amb durada de 1 a 4 mesos.
Aquestes lesions, que poden cronificar-se i limitar la pràctica d’exercici, mostren la necessitat urgent d’una prescripció segura, personalitzada i monitoritzada des de l’Atenció Primària (AP). Per això, “la prescripció d’exercici ha de ser considerada amb el mateix rigor que un fàrmac: individualitzada, basada en evidència i amb seguiment clínic”, destaca la doctora Montserrat Romaguera coordinadora del Grup d’Exercici Físic de la CAMFiC.
El paper clau de l’Atenció Primària
L’AP es troba en una posició privilegiada per liderar el canvi cap a una societat més activa. Bàsicament perquè pot fer prevenció i cribratge: detectar riscos ocults abans de començar programes d’activitat física, com malalties cardiovasculars silents o ús de substàncies dopant, perquè pot fer una prescripció personalitzada: adaptar l’exercici a l’estat de salut, les preferències i les barreres de cada pacient, amb revisió i monitoratge, per la seva visió comunitària: impulsar caminades, grups d’exercici adaptat o activitats col·lectives que fomentin la cohesió social i redueixin la soledat i, finalment, per la innovació: avançar cap a la medicina de precisió, on algoritmes i dispositius portàtils permetin ajustar en temps real la dosi i el tipus d’activitat física.
Una aposta de futur
Des del grup d’Exercici Físic de la CAMFiC assenyalen que “perquè la prescripció d’exercici sigui efectiva, cal: reforçar la formació específica dels professionals en lesions i en prescripció d’activitat física, crear equips interdisciplinaris amb fisioterapeutes i educadors en salut (llicenciats en ciències de l'educació física i l'esport) i implantar estratègies institucionals que facilitin el registre i la prescripció d’activitat física dins la història clínica”.
Per tot això, Montserrat Romaguera de la CAMFiC conclou que “si volem canviar la tendència de sedentarisme i lesions, cal passar del consell genèric a la prescripció activa i monitoritzada. L’exercici és salut, és medicina i és comunitat”.
Article publicat:
***Quadres autoria Grup Exercici Físic CAMFiC