Diversos estudis han confirmat que pacients que segueixen tractaments per a malalties com la hipertensió, la depressió o l’esquizofrènia sovint abandonen la seva medicació a causa dels efectes adversos sobre la seva funció sexual. Aquests efectes no es limiten només als fàrmacs, sinó que altres factors com l'edat, el consum de tabac, alcohol i drogues poden afectar significativament la salut sexual.

Entre els homes, el problema més comú relacionat amb els fàrmacs és la disfunció erèctil (DE), i s’estima que fins al 25% dels casos de DE estan causats per medicaments. En les dones, la disminució de la libido és la principal disfunció sexual observada. Malgrat això, la metgessa i membre del grup del Dolor de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Luz Vázquez Canales es queixa que “són pocs els estudis aleatoritzats i controlats amb placebo que investiguen específicament els efectes dels medicaments sobre la funció sexual, i la majoria de dades provenen d’informes postcomercialització”.

Efectes dels Fàrmacs Sobre la Funció Sexual

Els fàrmacs poden afectar la funció sexual a través de diferents mecanismes. Aquells que redueixen la libido actuen majoritàriament a nivell central , mentre que altres, com els que interfereixen amb el sistema autònom, poden causar problemes erèctils o en l’ejaculació i l’orgasme. A més, fàrmacs que afecten les hormones, com el tamoxifè, (antiestrògen) poden influir en la resposta sexual de les dones.

Neurotransmissors com la dopamina i la noradrenalina tenen un efecte positiu sobre la funció sexual, mentre que la serotonina i la prolactina tendeixen a inhibir-la. Per als homes, la testosterona és crucial per a una excitació sexual normal, i la seva deficiència pot causar disfunció erèctil. En les dones, la disminució d’estrògens es relaciona amb una reducció del desig sexual.

Antihipertensius i Psicotròpics: Principals Medicaments Relacionats amb la disfunció sexual

Els antihipertensius, com els betabloquejants, tenen efectes adversos lleus en la funció sexual, mentre que altres com els inhibidors de la fosfodiesterasa tipus 5 milloren les ereccions en el 70% dels homes amb hipertensió.

Pel que fa als antidepressius, aquells amb propietats serotonèrgiques són els que causen més disfuncions sexuals, afectant tant homes com dones. Algunes alternatives, com el bupropió, han mostrat menors efectes adversos sobre la sexualitat.

Recomanacions per als Pacients i Professionals de la Salut

És en aquest context, que la metgessa de la CAMFiC, Luz Vázquez Canales, recorda que “és essencial que els pacients siguin informats dels possibles efectes dels fàrmacs sobre la seva vida sexual abans d'iniciar el tractament. Els professionals de la salut hauríem de fomentar el diàleg sobre els problemes sexuals durant les consultes per considerar alternatives que minimitzin aquests efectes. D’altra banda, estratègies com reduir dosis, canviar de medicament o, en alguns casos, combinar tractaments específics per la disfunció erèctil poden ajudar a gestionar aquestes disfuncions”.

Tot plegat, conclou, fa que “és important proporcionar una atenció més integral i informada als pacients, per tal de garantir l'adherència als tractaments sense comprometre la seva qualitat de vida”.